“Andratx és l’insult més gran que es pot fer a l’urbanisme”
http://disurbia.blogalia.com/historias/68891
http://disurbia.blogalia.com/historias/68891
(Diari de Balears, 7/02/2011)
"Mallorca té una classe dirigent que no està a l’altura, que no es mereix aquesta illa”
Enric Borràs.
Eduard Moreno és un misser amb consciència especialitzat en urbanisme. Barceloní, però amant de Mallorca -que considera un dels racons més bonics del món-, ha duit, de franc i durant més de vint anys, el procés contra els xalets il·legals de Llucalcari per part del GOB. És un home de mirada intensa que no té por de dir les coses pel seu nom, tal com va demostrar en el llibre Barcelona, cap on vas?, que va fer conjuntament amb el reconegut periodista Manuel Vázquez Montalbán. El seu esperit voluntariós també l'ha dut a ser membre de l'entitat ecologista Depana i del consell assessor de la Federació d'associacions de veïns de Barcelona.
Per què vàreu dur de franc el procés contra els xalets il·legals de Llucalcari?
Com molta gent, sóc un amant del medi, però no tinc temps de fer allò que m'agradaria fer, que és intervenir directament a la natura. Però sí que hi puc intervenir amb la meva feina, dispensant les entitats dels meus honoraris. El meu equip i jo col·laborem així amb el moviment ecologista, sigui d'on sigui.
Quan començàreu, us imaginàveu que guanyaríeu el cas?
Quan un advocat fa un plet, el primer que fa és mirar si és possible i, si té consciència, només l'agafa si creu que es pot guanyar. Jo vaig veure que era un atemptat a les lleis, però tampoc no estava segur que el guanyaríem.
Si l'esbucament dels xalets s'hagués fet abans, s'haurien pogut evitar altres agressions al medi?
Si hagués passat fa deu anys, hauríem salvat moltes coses; és l'únic que podem lamentar. Hi ha hagut casos molt importants a Eivissa i aquí mateix, a Mallorca. Però, a banda dels casos que han arribat als jutjats, n'hi ha molts que ningú no ha denunciat. I a la mateixa serra de Tramuntana, avui n'he vist un, per exemple, a Llucalcari mateix. És una casa en una parcel·la molt petita on crec que no s'ha aplicat la normativa de protecció de Llucalcari. Ara, el procés no ha estat ràpid, però no és culpa dels tribunals, sinó que la Justícia espanyola és molt legalista, la gent ha de tenir dret a defensar-se.
Deis que moltes infraccions no es denuncien.
I tant, moltes més que no que es denuncien. Si el ciutadà que té consciència que el territori també li pertany no protesta, els ajuntaments de vegades no hi tenen gaire interès. Els ciutadans o entitats com el GOB han d'actuar.
Us referiu, per exemple, a les cases fetes massa a prop de la mar?
Totalment, Andratx n'és ple. És la vergonya i l'insult més gran que es pot fer a l'urbanisme. Jo el posaria a totes les facultats del món com a exemple d'abús i d'assetjament al territori. Jo no hi vaig perquè em poso malalt. I a Calvià passa igual. La Llei de costes, amb la nova modificació, no es feia servir. Mallorca té un problema i és que les lleis de vegades no s'apliquen gaire, i són els mateixos ajuntaments. Les societats d'illes són molt endogàmiques i aquí hi ha por, tothom es coneix. Un dels problemes que hi ha és que és difícil trobar advocats d'aquí per fer aquesta mena de lluites.
Com valorau les eines com les Àrees de Reconversió Territorial o l'anomenat decret Nadal?
El turisme s'afavoreix conservant el país. Si vens cotxes, el cotxe ha de ser bo; idò això és el mateix. A mi algunes d'aquestes mesures em sembla que només havien de servir per fer més metres quadrats d'hotels, operacions totalment especulatives protegides per les normes.
Per què creis que passa tot això?
No m'atiparé de dir-ho: Mallorca és la millor illa, amb uns bons tribunals i amb bona gent que la defensa, però amb una classe dirigent que no està a l'altura, que no es mereix aquesta illa. Aquest és el problema.
"Mallorca té una classe dirigent que no està a l’altura, que no es mereix aquesta illa”
Enric Borràs.
Eduard Moreno és un misser amb consciència especialitzat en urbanisme. Barceloní, però amant de Mallorca -que considera un dels racons més bonics del món-, ha duit, de franc i durant més de vint anys, el procés contra els xalets il·legals de Llucalcari per part del GOB. És un home de mirada intensa que no té por de dir les coses pel seu nom, tal com va demostrar en el llibre Barcelona, cap on vas?, que va fer conjuntament amb el reconegut periodista Manuel Vázquez Montalbán. El seu esperit voluntariós també l'ha dut a ser membre de l'entitat ecologista Depana i del consell assessor de la Federació d'associacions de veïns de Barcelona.
Per què vàreu dur de franc el procés contra els xalets il·legals de Llucalcari?
Com molta gent, sóc un amant del medi, però no tinc temps de fer allò que m'agradaria fer, que és intervenir directament a la natura. Però sí que hi puc intervenir amb la meva feina, dispensant les entitats dels meus honoraris. El meu equip i jo col·laborem així amb el moviment ecologista, sigui d'on sigui.
Quan començàreu, us imaginàveu que guanyaríeu el cas?
Quan un advocat fa un plet, el primer que fa és mirar si és possible i, si té consciència, només l'agafa si creu que es pot guanyar. Jo vaig veure que era un atemptat a les lleis, però tampoc no estava segur que el guanyaríem.
Si l'esbucament dels xalets s'hagués fet abans, s'haurien pogut evitar altres agressions al medi?
Si hagués passat fa deu anys, hauríem salvat moltes coses; és l'únic que podem lamentar. Hi ha hagut casos molt importants a Eivissa i aquí mateix, a Mallorca. Però, a banda dels casos que han arribat als jutjats, n'hi ha molts que ningú no ha denunciat. I a la mateixa serra de Tramuntana, avui n'he vist un, per exemple, a Llucalcari mateix. És una casa en una parcel·la molt petita on crec que no s'ha aplicat la normativa de protecció de Llucalcari. Ara, el procés no ha estat ràpid, però no és culpa dels tribunals, sinó que la Justícia espanyola és molt legalista, la gent ha de tenir dret a defensar-se.
Deis que moltes infraccions no es denuncien.
I tant, moltes més que no que es denuncien. Si el ciutadà que té consciència que el territori també li pertany no protesta, els ajuntaments de vegades no hi tenen gaire interès. Els ciutadans o entitats com el GOB han d'actuar.
Us referiu, per exemple, a les cases fetes massa a prop de la mar?
Totalment, Andratx n'és ple. És la vergonya i l'insult més gran que es pot fer a l'urbanisme. Jo el posaria a totes les facultats del món com a exemple d'abús i d'assetjament al territori. Jo no hi vaig perquè em poso malalt. I a Calvià passa igual. La Llei de costes, amb la nova modificació, no es feia servir. Mallorca té un problema i és que les lleis de vegades no s'apliquen gaire, i són els mateixos ajuntaments. Les societats d'illes són molt endogàmiques i aquí hi ha por, tothom es coneix. Un dels problemes que hi ha és que és difícil trobar advocats d'aquí per fer aquesta mena de lluites.
Com valorau les eines com les Àrees de Reconversió Territorial o l'anomenat decret Nadal?
El turisme s'afavoreix conservant el país. Si vens cotxes, el cotxe ha de ser bo; idò això és el mateix. A mi algunes d'aquestes mesures em sembla que només havien de servir per fer més metres quadrats d'hotels, operacions totalment especulatives protegides per les normes.
Per què creis que passa tot això?
No m'atiparé de dir-ho: Mallorca és la millor illa, amb uns bons tribunals i amb bona gent que la defensa, però amb una classe dirigent que no està a l'altura, que no es mereix aquesta illa. Aquest és el problema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario