L'escandol provocat per l'operacio Voramar feia pensar que ningu podría discutir mai mes la legalista d'una decisivo urbanística al municipio. El grup ecologista considera que la revisio de les Normes Subsidiaries es il.legal i preten evitar el compliment de sentencies que obliguen a esbucar.
Des d'aquell lluny novembre del 2006 s'han encadenat les condemnes per a Hidalgo i Massot, que són a la presó, i per a Jaume Gibert, que no tardà a pactar amb la Fiscalia Anticorrupció per aconseguir penes menors i evitar així anar al centre penitenciari. S'han dictat, així mateix, diferents sentències que obliguen a esbucar xalets o finques de pisos construïts amb llicències atorgades de manera incorrecta.
S'han obert més de 50 peces separades diferents per jutjar, al cap i a la fi, una manera irregular de funcionament que contribuí a l'enriquiment d'uns pocs. Per aconseguir llicències de construcció en sòl catalogat com a rústic s'empraren diversos procediments. En ocasions, se sol·licitava llicència per remodelar una edificació ja existent, malgrat que en realitat no existia cap tipus de construcció.
Altres vegades, s'emprava el mètode que ara es coneix com "fals urbà". Es feien arribar els serveis bàsics que ha de tenir tot sòl catalogat com a urbà -electricitat, aigua, clavegueram i accessos- fins a la parcel·la rústica limítrofa amb una d'urbana. D'aquesta manera, s'atorgava al terreny en qüestió la catalogació d'urbà, de fals urbà.
Una visita pel terme municipal deixa ben clar a simple cop d'ull que la construcció hi ha estat el motor ecònomic durant anys. L'operació Voramar situà Andratx en el mapa estatal de la corrupció i, aleshores, semblava obligar els futurs responsables municipals a ser escrupolosos amb la normativa urbanística i l'atorgament de llicències d'obres. Tot feia pensar que el consens entre les principals forces polítiques, governàs qui governàs, presidiria les decisions de caràcter urbanístic.
Les eleccions municipals, que tingueren lloc ara ja fa un any, suposaren el retorn a la batlia del Partit Popular gràcies a un pacte amb l'única regidora de Convergència per les Illes. L'operació Voramar i les condemnes penals per a Hidalgo, Massot i Gibert permetien preveure que l'Ajuntament d'Andratx es convertiria en el més primmirat, en el més legalista i, fins i tot, que les decisions urbanístiques serien aprovades per una àmplia majoria.
La realitat és que el consens polític mai no hi ha existit i que la previsible escrupolositat no ha evitat la polèmica i que les actuacions municipals en matèria urbanística continuïn sota sospita. L'Ajuntament d'Andratx posà en marxa setmanes enrere la revisió de les Normes Subsidiàries. Les intencions del Consistori han provocat una contundent resposta del GOB que, tal com ja va fer quan el batle era Eugenio Hidalgo, ha advertit l'actual primera vara, Llorenç Suau, que si la revisió és aprovada així com està redactada ara acudirà als tribunals.
El 12 de juliol finalitzà el termini per a la presentació d'al·legacions a la revisió de les Normes Subsidiàries. El GOB fou molt dur i crític amb l'Ajuntament i considera que el procés de modificació hauria de recomençar-se.
Explica que l'aprovació inicial de la revisió feta pel ple de l'Ajuntament d'Andratx el 15 de maig és nul·la, ja que s'ha incomplert la Llei de costes. Assegura que, contràriament al que diu l'article 117 de la Llei de costes, el Consistori no va remetre a l'Administració de l'Estat la revisió. El grup ecologista diu també que l'aprovació inicial és nul·la, perquè no s'ha enviat la documentació necessària a la Comissió Balear de Medi Ambient perquè pugui determinar l'amplitud, l'abast i el nivell de detall de l'informe de sostenibilitat ambiental.
Advertiment
El GOB és especialment dur quan explica que la revisió suposa un manifest incompliment de resolucions judicials fermes que anul·len llicències d'edificació i obliguen a la demolició de les obres il·legals. Posen com a exemple la sentència del Tribunal Superior 738/2011 que anul·lava l'acord municipal de 29 de juliol del 2005 que atorgava llicència a Marmacen Sol SL per construir habitatges al nucli de Cala Llamp. Diuen textualment les al·legacions que "l'Ajuntament d'Andratx vol fer mangarrufes per tal no de complir la sentència". Afegeix el GOB que la conducta del Consistori, a més de ser nul·la de ple dret, "podria ser objecte de depuració penal".
Així mateix, el grup ecologista és extremadament dur amb l'Ajuntament d'Andratx en les al·legacions a la revisió de les Normes Subsidiàries quan es refereix a l'informe de sostenibilitat econòmica. Diu textualment: "Fa vergonya aliena el titulat ‘Estudi econòmic i financer de la revisió de les NS'. Aquest document, de 7 pàgines, és una autèntica burla al compliment de les normes d'aplicació".
El GOB explica també a les seves al·legacions que ha constatat que la revisió de les Normes Subsidiàries incorpora com a sòl urbà diferents àmbits de les urbanitzacions Biniorell i Montport, tot i que tenen la catalogació d'ANEI. En definitiva, que tal com succeí abans de l'operació Voramar, el Grup d'Ornitologia Balear torna a cridar l'atenció sobre l'urbanisme d'Andratx.
Font: Diari de Balears
